divendres, 8 de juny de 2007

Ara que ja heu fet el camí…

Moltes felicitats a totes i a tots!!! Gaudiu de les darres hores a Galícia i guardeu sempre al cor les imatges,els colors,  les olors, els sabors, les il.lusions, les angoixes, les llàgrimes i els somriures que aquesta terra us han ofert i que segur que a alguns de vosaltres us hauran enganxat per sempre... tal i com hem va passar a mi fa ja uns anys.

Sabeu una cosa... aquests dies he descobert què vol dir una paraula que havia escoltat moltes vegades en les meves diverses  estades a Galícia... MORRIÑA!!! Aquest sentiment de tristesa, d'enyorança que tenen els gallegs escampats pel món quan senten una gaita o quan mengen empanada, o senzillament quan recorden la "sua terra". Ara sé el que és perquè he trobat molt a faltar aquest viatge, el color verd, la queimada a casa del meu amic Mario veient-lo fent de druida, anar a visitar-vos als albergs...

Espero que us sentiu ben orgullosos dl que heu fet cada cop que mireu la vostra Compostel.la (jo aquest dies no he parat de mirar les meves pensant en vosaltres).

Bé, dilluns ja ens veuerm per l'insti, però voldria fer-vos arribar una abraçada ben forta.

Espero que els profes ho hagueu passat molt bé i que tingueu les mateixes ganes de repetir que tinc jo.

Fins aviat

Xavi

1 comentari:

  1. En tant de temps mai no havia mirat aquest blog, han passat gaire bé 4 anys, i ho se perqué el meu germà va nèixer una setmana desprès de que tornèssim, han canviat moltes coses però d'altres continuen iguals, una d'elles és aquesta morriña tant nostàlgica de la que parla en Xavi i la creença de que mai ens sentirem tan lliures com al camí. Records i abraçades per tothom.

    ResponElimina