divendres, 23 de maig de 2008

Ja hi tornem a ser

D'aquí a dos dies els alumnes de 4t d'ESO marxen cap a Galícia. Com sempre, la il·lusió és molt gran, i les ganes de fer camí també. Després vindran les dificultats, el cansanci,... però també les bones estones, les xerrades amb els amics, el descobriment de tot un paisatge...

Amb aquest blog mirarem d'anar seguint dia a dia totes les seves experiències.

Bona sort i fins a la tornada.

El webmaster.

13 comentaris:

  1. Un nuevo reto, una nueva experiencia, nuevas sensaciones y sentimientos.
    La vida está llena de esos momentos, solo hay que saber vivirlos con ilusión y con la alegría de saber que los mismos se comparten con gente a la que apreciamos.
    Ése es el único bien que os llevaréis de esta vida: el haberla vivido con plenitud y sanamente.
    Aunque a muchos de vosotros no os conozco, os deseo a todos mucha fuerza para vencer las dificultades que puedan presentarse durante la estancia y que vivan esta experiencia lo más unidos que puedan. ADELANTE!

    ResponElimina
  2. Per converses telefòniques això sembla més dur del que es pensaven. Només porten dues etapes i a alguns sembla que els comencen a fallar les forces. Potser falta de costum, o possiblement dues etapes dures a les que afegir el cansament del viatge i el no dormir be el dia de la sortida. També s’ha de tenir en conte que el temps no acompanya i caminar amb pluja i sobre el fang és, si cal, encara més dur. Tot plegat una experiència més per explicar als nets (ja, ja). Però no us desanimeu! Què és això comparat amb la immensitat del mar? Tot esforç te la seva recompensa i aquest no serà menys. Des d’aquí, molts ànims a tots, que ja esteu gaire bé a la meitat. Mireu la ampolla mig plena i el camí es farà més “portable”.

    ResponElimina
  3. Pues ,sí, parece que la cosa comienza a complicarse, pero no precisamente por tener que caminar...Como siempre, las experiencias personales de cada uno son lo que harán distinto el camino para cada uno de los chicos que lo hacen.
    Nuestro grupo ayer se ha perdido y en lugar de caminar 22 km han hecho 35, según me han dicho.
    Hay quienes estaban desanimados, pero hay quienes mantienen el espíritu alegre y divertido.
    Espero que otros padres se animen a realizar comentarios , ya que la escuela nos da la posinilidad de participar de esta forma.
    Me gustaría muchísimo saber de otras experiencias y compartirlas.
    Gracias al insti, por darnos la posibilidad de este medio.

    ResponElimina
  4. Hola mami Irma.
    Parece ser que "tu" grupo y el "mío" son el mismo, a no ser que se perdieran más de uno. Mi hija también estaba en ese grupo y sólo les faltó eso... ¡pobres! De todas formas, hoy he hablado con ella y parecía más animada al igual que todos los demás. Seguramente día a día se les van fortaleciéndo los músculos y aunque arrecie el cansancio, el cuerpo se habitúa. Por suerte, o por desgracia, la experiencia me ha demostrado lo impredecible que es la naturaleza humana, tanto a nivel físico como psíquico y esta vez sí que por suerte, la naturaleza es sabia.
    Aunque ahora el agotamiento y el cansancio les lleve a situaciones tensas, seguro que cuando lleguen a su meta las recordarán con risas y hasta con alegría, pero sobre todo con la satisfacción propia de haber cumplido los objetivos tanto a nivel individual como de grupo.
    Ya vereis como en las fotos siempre aparece una sonrisa. Y eso es lo importante.
    Des d'aquí, a tots els que esteu a terras galegas, molts ànims i penseu que, com deia el poeta: "SE HACE CAMINO AL ANDAR".
    Molts petons a tots (siiiiiiii... també als "profes").

    ResponElimina
  5. Bueno Pam, la verdad es que me ha emocionado ver que alguien respondía, y me ha causado mucha gracia eso de "tu" grupo y el "mío".
    Mira, yo estoy convencida, como tú, creo, que ya han superado una parte muy pero muy importante del CAMIÑO, y es la parte de la solidaridad, el buen compañerismo, bien entendido, el saber que no siempre se puede estar de acuerdo con todos pero que sin embargo HAY QUE SEGUIR ADELANTE, pese a los errores, que nos fortalecen y nos engrandecen.
    Sinceramente me alegra compartir el CAMIÑO de mi hija contigo.
    Creo que nosotras también estamos haciendo el CAMIÑO.(el nuestro, evidentemente)
    Gracias por tu respuesta....y si tienes más noticias, aquí estamos a la espera.
    Yo escribo, pero somos toda la familia,la que está pendiente de esta web.
    Espero que más padres se animen y nos comenten cosas.
    Así entre todos sabremos más de cómo les está yendo.
    Saludos y fuerza a los caminantes peregrinos.....

    ResponElimina
  6. eii Oriol, desde bigues, t'animem i t'enviem una forta abraçada, jo també Maria i Aleix.

    ResponElimina
  7. Molta sort a tots i a totes! Ha de ser increible viure una experiència com aquesta. L'institut realitza cada any una gran tasca organitzant aquesta sortida i realment ha de valer la pena (jo no l'he fet mai el Camiño i de ganes no me'n falten!). Tot i ser dur i esgotador (això he sentit dir quan truquen a casa :) ), penso que ha de ser un gran repte arribar a Santiago i obtenir, finalment, el segell! Bé, molta força i ànims que ja queda menys !!!

    ResponElimina
  8. Des de molts quilòmetres de distància m'alegra saber que tots esteu bé, (bé, amb les dificultats i complicacions típiques del que cada dia ha de fer una dura jornada caminant. Fer de pelegrí no és fàcil!!!). Segueixo el blog i les vostres aportacions dia a dia i la veritat és que em fan venir una mica de morriña al llegir-les i no poder ser allà.
    Us envio molt ànims i molta força a tots; als que camineu per poder arribar al vostre objectiu dia a dia; als compis que feu de suport fent que tota aquesta aventura sigui possible (cotxe amunt, cotxe avall....)
    Seguiré connectat veient les vostres aventures i espero veure-us a la tornada per comentar això i molt més.
    Una abraçada molt forta a tots!

    ResponElimina
  9. Hoy es sábado 31/05 y por la mañana antes de ir al mercado, he decidido ver si habían novedades de los caminantes.
    De momento no las hay, pero me ha sido muy gratificante ver cómo, poquito a poco más acompañantes de los peregrinos, se han animado a realizar sus comentarios.
    Al principio, sinceramente, me he sentido extraña al ver que nadie hacía comentarios, y que el curso pasado, tampoco los había.
    Pero, bueno, es como qu te sientes más acompañada, sabiendo que somos más los que seguimos las aventuras y desventuras de los nuestros.
    Gracias nuevamente a los profes que hacen posible esta experiencia de nuestros hijos, y la nuestra a través de esta web.

    ResponElimina
  10. Família "Desperta Ferro"1 de juny de 2008 a les 0:52

    Hola nois, noies i profes que feu el "Camiño". Des de Santa Eulàlia us enviem molts ànims i moltes forces. Tenen raó els comentaris d'altres pares i mares que heu rebut: aprofiteu aquesta experiència, viviu-la intensament i sigueu feliços. Nosaltres des d'aquí estem amb vosaltres i hi pensem molt sovint des de la nostra rutina diària. També us trobem a faltar i esperem que vosaltres també hi penseu, almenys, una mica. Descanseu, mengeu, feu amics i coneixeu-vos entre vosaltres. Aquestes sortides van bé per intensificar els llaços entre uns i altres. Endavant i bon camí!!

    ResponElimina
  11. Bé nois, ja hi teniu el peu al coll!!! Tres dies més i... Santiago! M'encanta parlar amb vosaltres i veure com tots esteu tant animats. Les sensacions són moltes: cansament, dolor, anyorança... però per sobre d'això el que transmitiu és IL.LUSIÓ, ALEGRIA, AMISTAT... Seguiu així i disfruteu força d'aquesta experència tant bonica. Un petonàs i una abraçada molt forta per a tothom!!

    ResponElimina
  12. Família "Desperta Ferro"1 de juny de 2008 a les 23:29

    Hem vist les fotos. S'us veu molt bé. Per molts anys Anna Gascón i Claudi Mansanet. "Buen camino" i fins aviat.

    ResponElimina
  13. Com va tot pelegrins?
    Ja us va quedant poc camí, gaudiu-lo a tope , crec que quan s'acabi molts voldríeu tornar a començar, tot i el pateo , les "nafres" i la son.
    No crec que trobeu molt a faltar la rutina a Santa Eulàlia, aquests dies segur que han estat una contínua sorpresa i descoberta. Nosaltres sí us trobem molt a faltar.
    Ja heu menjat la truita de pelgrí i us heu posat la vieira? A veure si pengeu alguna fotografia més que estem desitjants veure què feu.

    ResponElimina