diumenge, 1 de juny de 2008

Cinquena etapa

Després de deixar enrere la primera meitat del trajecte, els nostres peregrins encara guarden moltes forces per encetar aquesta segona part del camiño. Veuen el que queda amb optimisme i se senten orgullosos d'haver arribat a aquest punt.

Com sempre us deixem amb un dels relats i algunes fotografies del camí:
29/05/2008
Avui dijous 29 ha sigut el millor dia de tots els que portem. Hem fet només 6 km i la majoria era pla, sense pujades fortes.

Ens hem llevat a les 7 h i després de recollir l'habitació hem sortit de l'alberg direcció a Sarria. Hem anat per camins al costat de la carretera i buscàvem algun bar per poder esmorzar, però tots els que vam trobar estaven tancats.

Quan hem arribat al centre del poble hem parat a esmorzar a un bar on feien unes pizzes boníssimes. Hem estat com una hora allà, ja que era massa d'hora per anar a l'alberg. Quan hem marxat l'alberg estava tancat i ens hem esperat dues hores perquè obrissin. Després de deixar les motxilles i fer el vago hem anat a dinar a un bar del davant on eren molt amables i després hem anat a fer una volta pel centre. Avui ha estat un dia de relax i penso que ens ha anat molt bé.

Ainara Díaz (Grup 2 - Ricardo Carvalho)













Molts petons al David Seuma de part del grup de professors. Et trobem a faltar!

5 comentaris:

  1. Hola noies i nois!!
    Ànim! que ja us falta poc......
    Aprofiteu per gaudir de l'experiència, ho recordareu tota la vida (ho diu una ex-pelegrina....jejejejeje!!!!)
    Petons a tots!!

    ResponElimina
  2. Tot i que algun dia d'aquesta setmana he donat una ullada al blog, no ha estat fins fa una estona que he pogut llegir les diverses narracions i gaudir de les fotos que heu anat penjant.

    Que no defalleixin les forces i que arribeu a Santiago cansats però satisfets d'haver fet el camiño.

    Per cert....! Heu preguntat a algun pelegrí si va a Santiago, o para Santiago!

    Molta sort i fins aviat!

    Ah! i felicitats al Claudi i l'Anna, han quedat molt macos bufant les espelmes!!!

    ResponElimina
  3. ei. nois vinga que ja us falta poc aixo ja s, acaba i heu de aprofitar els ultims dias a tope. Crec que estem tots molt orgullosos de tots vosaltres ja que fent mes quilometres del compte ,tenin ampolles,problemes musculars etc esteu aguntan con verdeders campions. Anims i endevant.

    ResponElimina
  4. Hola a todos! Peregrinas/peregrinos/ profes de allí y profes de aquí/ y a todos los que vamos animando esta web desde nuestros hogares...
    Ya queda muy poquito...Si al final cuando ya estén por llegar les va a dar mucha pena por no continuar con esta experiencia...
    Cuando queda muy poquito para llegar a una meta, a veces se hace más pesado, pero sé que habrá ánimos suficientes y lo mejor de todo ésto, es ver que este camino ha ayudado a hacer nuevos amigos. Éso es lo mejor que podría pasarles. Me alegro muchísimo de verles tan animados y que la entrada en Santiago sea TRIUNFAL, con mucha MAGIA y con el corazón abierto y sereno. Todos les estamos acompañando desde aquí con mucho entusiasmo. Te queremos!!!! y te extrañamos un montón.

    ResponElimina
  5. Ei!!!!! Em sap greu que fins avui no he pogut dedicar-vos unes línies i ja veieu quines hores de posar-me a escriure!. Bé, diuen que és millor tard que no pas mai, així que moltes FELICITATS a l’Anna i al Claudi. Quina sorpresa el pastís, no?. Que creieu, que els companys s’oblidarien d’un dia així? Doncs no, ja ho veieu, fins i tot han afegit a la motxilla el pes d’algun que d’altre “regalet”. Caram, això si que son amics!, que per poc que pesin... 200 grams de pes és molt en aquests moments, però segur que ha valgut la pena. Ben segur que això us donarà una mica més de força per continuar endavant. Gaudiu del vostre aniversari. Us doneu conte que heu començat un any de la vostra vida en terres gallegues i per més “inri” fent el camiño?. Que què vol dir?. No ho se, però possiblement promet ser un any diferent.
    Be, no us dono més la llauna. Molts ànims a tots i cuideu-vos molt.

    ResponElimina