dimecres, 21 d’octubre de 2009

Final de la MUNOG 2009

Amb aquesta bonica fotografia de grup donem per acabada la nostra tasca de corresponsalia a Sindelfingen.

IMGP7882

Quart reportatge fotogràfic

[gallery link="file" columns="2"]

Article a lamalla.cat

munogEl diari digital lamalla.cat recull en un article l'estada d'alumnes de La Vall del Tenes a la conferència MUNOG 2009 al Goldberg Gymnasium de Sindelfingen, Alemanya. Trobareu aquí l'enllaç.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Tercer reportatge fotogràfic

[gallery link="file"]

Crònica del dimarts 20

Honorable teachers and families, fellow students and friends,

Maria Clapés i Noemí Picazo, delegades, respectivament, de Geòrgia i Cuba a la Peace Building Comission, es posen en contacte amb el món exterior després de 4 dies debatint sobre diversos problemes mundials. Des dels conflictes a Somàlia fins a l'educació global, sense arribar en alguns casos a una resolució final.

El primer dia l'impacte de la formalitat i nivell de preparació dels estats ens va espantar, cosa que féu que ens mantinguéssim al marge dels debats, però un cop vam agafar més confiança, el segon dia, la cosa va millorar. Vam agafar una mica de confiança i vam començar a parlar, a dir si estàvem d'acord o no amb alguna resolució, fer algun petit “speech”, alguna pregunta, cantar davant de tot el comitè per arribar tard a la sessió, i ... moltes coses més!

Però a banda de tota aquesta formalitat, ningú no ens ha tret les nostre sortidetes nocturnes que ens feien agafar amb més ganes l'endemà.

Demà arribem al final, i veurem si tota la feina feta aquests dies ha servit per alguna cosa. Tot i així, ja podem dir que és una experiència molt bona. Hem conegut molta gent nova, el nostre anglès ha millorat, els nostres peus han aguantat les dures i llargues sessions sobre els tacons. Us trobem molt a faltar. Ens veiem dijous!

Segon reportatge fotogràfic

Trobareu a continuació una nova selecció d'imatges de les sessions d'avui.

[gallery link="file"]

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Primeres reunions dels comitès

Ahir diumenge, tot i començar a una hora prudent, les 10:30, els delegats van estar treballant forç temps. A cada comissió, el chair (president) és qui organitza el ritme de treball, i s'assegura que en tot moment es compleixin les estrictes Rules of Procedure, és a dir, la normativa a seguir. Aquesta feina és duta a terme per alumnes de l'escola que ens acull, el Goldberg Gymnasium, que han estat preparant la seva tasca des de ja fa uns quants mesos.

Al final del dia els delegats van repartir-se en 4 grups diferents per seguir unes conferències relacionades amb els temes sotmesos a discussió. Així, nosaltre vam tenir l'ocasió d'escoltar un jove llicenciat en ciències polítiques relacionat amb les Nacions Unides que va parlar sobre la feina de peacekeeping (missions de pau) d'aquesta organització.

Pel que fa als nostres alumnes, encara estan sota la impressió de veure un nivell d'anglès força elevat (tot i que no de tothom, cal dir-ho), però ja n'hi ha més d'un que ha començat a intervenir més enllà dels discursos que alguns duen preparats. Aquesta és, sens dubte, la tasca més difícil, intervenir sense llegir per qüestionar, recolzar o preguntar a altres delegats. Aquí es veu no només el domini de l'anglès, ans també la capacitat d'improvisació, i de reflexos mentals. Esperem que en els propers dies tots s'animin a entrar en aquesta dinàmica.

PD. A la propera entrada publicarem un segon recull fotogràfic.

Model de resolució

Alguns dels nostres delegats han escrit una proposta de resolució que pot ser del vostre interès:

ORGANISME: COP

TEMA A TRACTAR: MUNOG 2009

FORMULAT PER: Sèrbia

RECOLZAT PER: Geòrgia (Anna Negredo), Eslovènia (Laura Camps), Cuba (Oriol Puig), Regne Unit (Marina Bergés) i Sèrbia (Èrica Vilaró)

1 Tenint en compte els nervis previs a l’arribada a Sindelfingen,

2 Prenent positivament el fet que no som els únics que viuen aquesta experiència per primer cop,

3 Reconeixent els satisfactoris «breaks» per debatre els «items» de manera informal;

 

2 Afirmem que el nivell d’anglès dels catalans és clarament inferior al de la resta d’europeus i asiàtics;

3 Emfatitzem que tot i l’extrema implicació dels hindús en tots els àmbits de MUNOG, el seu particular accent dificulta la seva comprensió;

4 Recalquem que les formals normes de conducta imposades són freqüentment oblidades pels delegats dels diferents estats membres;

5 Afegint que hi ha molt bon ambient i una gran cooperació entre els representants dels diferents paisos;

6 Confirmem que participar en una conferència de les Nacions Unides és una experiència digne de viure.

Així és com funciona tot aquí. Resumint, ens ho estem passant molt bé i esperem tornar sans. És clar que si pensem la feina que ens espera a l’arribada…

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Obertura de MUNOG 2009

Ahir, dissabte 17 d'octubre, va tenir lloc l'obertura oficial de la MUNOG 2009. Pels qui no sabeu de què es tracta, us en fem un petit resum, tot i que trobareu tota la informació en la seva web oficial.

Aquesta trobada és una simulació, duta a terme per alumnes de 16  a 19 anys de diferents llocs del món, d'una assemblea de les Nacions Unides, amb reunions de l'Assemblea General així com de diferents dels seus comitès habituals. Cadascun dels alumnes participants representa un país en algun dels comitès establerts. Durant les diferents sessions, cada comitè tracta un total de 3 temes diferents, que són debatuts per part de tots els participants.

El funcionament de la trobada segueix fil per randa la forma de treballar que es fa servir a les Nacions Unides, amb esborranys, esmenes, peticions d'aclariments per part dels delegats i, naturalment, un codi de vestimenta adequat, tal i com podeu observar en les imatges adjuntes.

Aquests dies els nostres alumnes hauran de debatre intensament fent servir l'anglès, única llengua oficial de la trobada, amb alumnes d'escoles d'Alemanya, Itàlia, l'Índia, França, Eslovènia, Anglaterra, Escòcia i, és clar, de casa nostra, l'Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona i el nostre centre.

Us seguirem informant els propers dies del desenvolupament de les sessions.


[gallery link="file"]

dimecres, 10 de juny de 2009

Sisena etapa

Hola de nou!

Avui per fi hem pogut caminar sense pluja, insòlit! Tot i que a la tarda han tornat a caure quatre gotes.

Estem força cansats però decidits a continuar, malgrat les ampolles, dolors musculars... tot i així estem molt animats i ens ho passem molt bé. De vegades la convivència no és fàcil però sempre solucionem els petits entrebancs que trobem al llarg del camí.

Com sempre us deixem algunes de les experiències viscudes durant l'etapa:
Today, 9th June 2009, we got up at 7 o'clock although we had to get up at half past six but the alarm didn't ring.

We have had the breakfast in a restaurant and we ate biscuits and milk.

Afterwards, we started the tour walking by a road and some kilometers after me entered in a forest that was very beautiful. Next, we arrived in a village where we met with another group that slept there. We walked together some minutes and then we separated because the other group walked faster.

Then, my group walked one hour more and arrived to Ribadiso that is the village where we slept. When we put our things in the room, Pol swam in the cold river and I put my feet in the river, too. Finally, we did the homework of the "O'Camiño" and we went to sleep at 10 o'clock because tomorrow me will get up at six o'clock in the morning.

Marc Galván [09/06/2009]

Avui ens hem aixecat a dos quarts de sis. Hem sortit d'Arzúa i hem anat a esmorzar ràpidament. Amb menys de sis hores hem arribat a l'alberg de la Xunta. Avui hem caminat bastant ràpid i ens hem aturat pocs cops.

Ja ha arribat el Sol a Galícia i mentre caminàvem hem pogut gaudir-ne. A l'alberg hem conegut una persona molt amable, en Luigi, que ens ha explicat que abans era milionari i que ha donat tots els seus diners a un orfenat. Amb ell hi havia una periodista que junts publicaran un llibre sobre tota la sort aquest home ha tingut durant la seva vida. La seva vida ha passat a fer un canvi radical, de milionari a pelegrí.

A la nit hem anat al Bar Compás on majoritàriament tots hem menjat espaguetis i ous.

Hem tornat a l'alberg i, un altre cop, tornava a ploure bastant. Tot i això, avui ens ho hem passat molt bé!

Judit Cladellas [09/06/2009]

Grup 1

Grup 3

Grup 5

Cruceiro

Hórreo

Cinquena etapa

Hola a tothom!

Aquí estem, novament caminant sota la pluja i el vent de Galícia, però decidits a arribar a Santiago. Ja ens falta menys, només dos etapes i podrem abraçar l'Apòstol!!

Aquests dies estem vivint experiències intenses i coneixem molts pelegrins, cadascun amb històries per explicar que, en molts casos, ens deixen admirats.

Com sempre us deixem amb una de les experiències del dia:
Avui ens hem despertat a les set, però com que estàvem molt cansats, al final ens hem llevat poc abans de les vuit.

Hem arreglat les habitacions i a un quart de nou hem anat a esmorzar al bar del costat de l'alberg. A les nou aproximadament hem començat a caminar. Ens ha plogut moltíssim, sobretot al matí. Feia molt aire i molt fred. A mi se m'ha fet molt pesat però sort que només havíem de fer deu quilòmetres.

A les dotze hem arribat a l'alberg, ens hem hagut d'esperar una hora a fora amb el fred i la pluja. Després d'entrar i instal·lar-nos hem descansat una estona, després hem anat a un restaurant on feien pop a la gallega i n'hem menjat; estava molt bo.

Després hem descansat una estona més i també hem jugat a cartes. Al cap d'una estona hem fet el canvi de maletes i ens hem dutxat. Després hem anat a donar una volta pel poble i hem anat a berenar.

Marta Olasz [08/06/2009]

Grup 2

Grup 3

Grup 4

Hórreo

dilluns, 8 de juny de 2009

Quarta etapa

Ja hi tornem a ser. Estem a la quarta etapa, de manera que la majoria de nosaltres ja ha passat l'equador del camiño i portem fets més de 50 quilòmetres. Els peus sembla que ja vagin sols i sàpiguen cap on han d'anar.

Caminem sobre mullat i petits ruixats segueixen fent-nos la guitza. A veure si demà no plou... Galícia, diuen, "es un pais de ilusiones"...

Ah, i avui, 8 de juny, aprofitem per felicitar el nostre amic Jose Indiano. Per molts anys!!

Com sempre us deixem algunes de les experiències dels pelegrins:
Hoy nos hemos levantado a las siete de la mañana, pero antes ya me había levantado varias veces por el ruido que hacían los que se levantan.

La Carla, la Aina y yo nos hemos ido a duchar para luego ir a desayunar y después a andar. Al principio íbamos todos juntos hasta que nos han dejado atrás, y nos hemos encontrado con el grupo de la Marta, la Neus, la Lisa, la Clàudia... y nosotras tres hemos andado durante un rato con ellas, hasta que han llegado al albergue y ya se han quedado allí. Con ellos me lo he pasado muy bien, porque hemos estado riendo y hablando, y además hacía muchos días que no nos veíamos todos.

Tres quilómetros más adelante hemos llegado a Casanova y hemos seguido por un camino que se ha hecho muy largo, porque pensábamos que el albergue estaría cerca pero estaba a un quilómetro trescientos del Camiño. También cuando hemos llegado ha venido el grupo de la Judit, la Laura, el Sergi... y han comido con nosotros; luego se han ido para hacer el cambio de maletas. Por la tarde hemos estado en la habitación y por la noche han vuelto a venir los del otro grupo a cenar.

Laura Parcerisas [07/06/2009]

Grup 1

Grup 3

Grup 4

bosc

diumenge, 7 de juny de 2009

Segona i tercera etapa

Hola de nou. Ja hem acabat la segona i la tercera etapa. La pluja ens segueix acompanyant però ens hi anem acostumant. Els grups funcionem molt bé i continuem amb molta energia.

Aquí teniu les nostres vivències:
Nos hemos levantado a las 6.23 de la mañana ya que el despertador no sonó a la hora prevista.

Al acabar de recoger todas las cosas, nos hemos dirigido hacia fuera del albergue para comer un poco y retomar de nuevo el camino. Nos espera un día bastante duro, ya que nos toca hacer una ruta de unos 18 km aproximadamente.

Al llegar a Portomarín, nos hemos parado un rato para coger provisiones y comer al llegar a nuestro destino. He cargado con toda la comida, a excepción del pan, y eso lo he notado a lo largo del camino.

La etapa ha sido un poco dura, ya que una gran parte de esta ha sido subida y se acaba notando en las piernas. A lo largo del camino hemos avanzado y sido avanzados por una serie de peregrinos. Algunos más simpáticos que otros. Todos nos han deseado buen viaje y nosotros les hemos correspondido.

Cuando creíamos haber llegado a nuestro destino, nos han comunicado la cruel noticia que nos quedaban aún cinco quilómetros por recorrer. Al avistar el siguiente pueblo, nos han dicho que el albergue estaba situado a cien metros más adelante, treinta de los cuales los hemos hecho corriendo de alegría. El mejor albergue de los cuales hemos estado de momento. Hemos llegado a eso de la una del mediodía.

Pol Balanzó [05/06/2009]


Avui ha sigut un dia relaxat. L'alberg en qual hem dormit ha estat molt bé i la senyora ens ha tractat molt bé. Ahir a la nit vam anar a dormir una mica tard i aquest matí ens ha costat una mica aixecar-nos. Avui el camí ha sigut bastant curt, hem caminat nou quilòmetres. Hem fet tot el camí en tres hores. No ha sigut molt cansat i l'únic impediment ha sigut la pluja.

A les dotze, aproximadament, hem arribat a l'alberg de San Xulian. Un cop allà, hem estat comentant el matí amb els professors i després ens hem instal·lat a l'habitació i ens hem posat a descansar. L'amo de l'alberg és molt simpàtic i ens ha tractat molt bé. Abans d'anar a dormir tots ens hem posat a fer bromes i hem rigut molt. Després tots hem anat a dormir.

Anabel Fernández [06/06/2009]


Grup 2

Grup 3

Grup 4

El medi rural

dissabte, 6 de juny de 2009

Primera etapa

Avui és el segon dia que caminem. La pluja ha fet acte de presència en alguns trams, però no defallim: ens queda molt de camí i ens hem d'anar habituant a la inestabilitat meteorològica d'aquestes terres.

Com cada any, els nostres alumnes han d'escriure un diari de les seves experiències al Camí de Santiago. Cada dia ho fan en una llengua diferent: català, castellà i francès o anglès.

A continuació us deixem amb alguns dels seus relats:
Avui, després de quatre anys esperant, he començat el viatge de final de curs a Santiago de Compostel·la. Al matí m'he llevat i després de fer una repassada general a casa he anat cap a l'institut. Allà ens hem acomiadat de tothom i en bus hem anat a l'aeroport (on ens hem trobat el jugador del Barça Silvinho!) i hem volat fins a Santiago.

Un cop allà hem agafat un altre bus fins a Portomarín, on sóc ara, i ens hem acomodat en un alberg molt acollidor. Com que dúiem tres bosses (la gran, la de caminar i la de mà), hem repartit el contingut de la gran amb la mitjana, i la bossa de mà l'hem deixat a la maleta.

Ens ha costat organitzar-nos i saber què era imprescindible per a tres dies de camí i què no, però finalment ho hem aconseguit. De moment l'experiència i l'ambient és bo; a veure com acaba el dia.

A la nit hem anat a Casa Mario i ens han fet una demostració de la música típica gallega i els seus balls, i ens han fet ballar i tastar la beguda típica, la queimada, que és molt forta. Finalment hem tornat a l'alberg de nit i hem posat el despertador a les 5.50 h.

Helena Castilla [03/06/2009]

Today we have walked twenty-one kilometres but now I am not very tired. Yes, the road has been hard but it is the first day and we have had a lot of time to think. Galicia is very beatiful but it rains very often. The surroundings are green. You walk through roads sometimes, but normally you walk through paths. The "Camiño" is full of pilgrims and sometimes you walk with other people. They are very friendly and they come from all around the world.

When we have arrived to Portomarín, we have had some problems with the sleeping room, because Carlos and I had to sleep next to Quim and David but two Germans were in our places. Finally the Germans change the room and we were able to sleep near our friends. The diner has been very good but there was a lot of food.

Ethan Álvarez [04/06/2009]

Grup 1

Grup 2

Grup 3

Grup 4

Grup 5

divendres, 5 de juny de 2009

Camiño de Santiago, ja hi tornem a ser

Una vegada més us saludem des de terres gallegues. Avui comencem la primera etapa d'aquests 109 km que ens esperen fins a arribar a Santiago des de Sàrria. Els pelegrins estan molt animats, han començat amb bon peu i el temps acompanya.

Aquí us deixem algunes de les primeres imatges del Camiño. Esperem els vostres comentaris.

Grup 1: Álvaro Cunqueiro

Grup 2: Manuel Rivas

Grup 3: Suso de Toro

Grup 4: Rosalía de Castro

Grup 5: Emilia Pardo Bazán

Els professors acompanyants de 4t d'ESO.