divendres, 15 de novembre de 2013

Crònica des de Munog - 23 d'octubre - Per Max Serra

Apa! Fins la propera


Després d'anar a dormir una mica massa tarda ens hem llevat amb temps per fer la maleta a corre-cuita. 

Mentre esperem a la Carlota i la Mariona a l'estació central el Mark ha comprovat que cap en una taquilla i ha donat un bon ensurt a les Annes. 

El vol s'ha retardat gairebé dues hores i hem compartit una llarga espera amb els companys del Betània-Padmos a l'aeroport. 

L'avió que havíem d'agafar tenia problemes tècnics i l'han canviat, ja a l'avió tot ha anat segons el previst.

Max Serra


Crònica des de Munog - 22 d'octubre - Per Queralt Barbany

Això ja s'acaba

Ens trobem a la recta final. Després de passar tres dies reunits per comitès, ha arribat el dia i l'hora de mostrar la feina feta a l'Assemblea General. Les noranta-quatre delegacions ens endinsem al mar de cadires de la sala d'actes per buscar la nostra cadira. Mentrestant, les tres “chairs” es preparen per moderar la llarga sessió de quatre hores que ens espera (amb un “break” al mig). Avui s'exposarà una resolució aprovada a cada comitè (10 en total) i se'n votaran dues: la del Human Rights Council i la del World Health Organization. S'aixeca la sessió.

Quin embolic! El problema més gran que tenim és la manca de temps. Tothom vol parlar i fer el seu discurs i s'han de posar límits. La sessió ha començat tranquil·la però al cap de poc ja han arribat els aldarulls i l'expressió “order in the house, please” no s'ha deixat de repetir, perquè en el món hi ha cultures i idees molt diverses i això causa opinions contràries.

La primera resolució a votar (WHO) s'ha aprovat amb gran majoria. El tòpic era: The role of Family Planning Regarding Poverty Reduction, Paying Special Attention to Health Care and the Status of Women. Japó n'era el portaveu i la discussió principal l'ha tingut amb la delegació de la Ciutat del Vaticà perquè la resolució es basava en temes de sexualitat i mètodes anticonceptius, entre altres. La segona, que pretenia buscar la compatibilitat amb la llei islàmica ha patit més. Ha estat proposada per l'Índia i ha causat més enfrontaments com a conseqüència de la complexitat del tema. La crítica més forta ha vingut de la delegació estatunidenca. Ha acusat a la resolució d'anar contra la carta de les Nacions Unides, la qual ha d'estar per sobre qualsevol decisió i resolució. A part d'aquestes dues que s'han votat les altres han causat més o menys debat. Caldria destacar també la delegació de United Kindom, ja que tres de les deu resolucions han estat seves.

Després de dinar amb dos torns teníem més de dues hores de descans però els de la Vall del Tenes hem aprofitat per assajar. A les set ha començat la cerimònia de clausura en la qual hi ha hagut vuit actuacions artístiques. Ballarins, cantaires, músics i més han omplert l'escenari amb cultures de tots colors. S'han ballat danses irlandeses i d'Ucraïna, i també els de Taiwan ens han deixat amb la boca oberta després d'oferir-nos un ball. Seguint amb música, unes noies de Rússia han cantat com tots els catalans, que ens hem unit per cantar Llença't. Catalunya ha quedat ben representada perquè també i ha hagut castells. I la nostra actuació. Ens hem basat en Pau Casals i el cant dels ocells (himne de les Nacions Unides) per relacionar el nostre país amb l'organització internacional. I sabeu què? Doncs resulta que avui mateix, pràcticament a la mateixa hora s'estava representant a casa nostra el quarantè aniversari de la mort del músic.

El conjunt d'actuacions s'ha anat intercalant amb intervencions dels “chairs” de cada comitè. L'última d'elles l'ha fet el mateix presentador just abans del darrer discurs de la Secretaria General del Model of United Nations of Goldberg 2013 que donat per acabada l'experiència oficialment.

Queralt Barbany


Crònica des de Munog - 21 d'octubre - Per Marta Serra

Quina nit la d'aquell dia!

Cansats de la festa de la nit anterior, ens enfrontàvem a un dia de treball intens, davant nostre s'alçaven 8 hores de discursos, suggeriments, rèpliques argumentades i decisions, a ser possible, coherents. Al final del dia havíem de tenir les dues resolucions acabades i molts comitès encara no havien començat a parlar de la segona.

Així doncs, quin remei: un bon esmorzar i a treballar!

Aixeca el cartellet amb el nom del teu país, puja a la tarima, agafa el micro i amb veu forta i clara explica la teva posició. Exposa les idees bàsiques, que els delegats sàpiguen què defenses. Escolta els altres discursos i analitza'ls, mira qui comparteix la teva postura i envia les notes necessàries en busca de suport. Planteja preguntes si ho veus convenient, demostra que tens interès. I a l'hora de la reunió informal, espavila't! Que la resolució amb més països a favor contingui les teves propostes i si pot ser, sigues-ne el seu màxim representant. A les 12 i ben puntual, ha d'estar entregada als presidents del comitè, a la tarda se'n discutiran les clàusules i es procedirà amb la votació.

Amb les presses la resolució era incoherent, així que havent dinat tocà aportar-ne una de nova que s'anà construint poc a poc entre tots, discutida en veu alta, no hi havia temps per formalitats. A les quatre tot estigué enllestit amb l'alleujament i la satisfacció de la feina acabada i ben feta, uns sentiments que es demostraren amb un fort i llarg aplaudiment.

Els presidents, conscients que tots estàvem ja farts i cansats, decidiren proposar diferents points of entertainment, per relaxar una mica l'ambient, per treure la pressió que tots havíem anat acumulant, activitats que es realitzaren entre riures: està clar que el ball hongarès no fa per a nosaltres! Seguidament es feren votacions sobre la noia més sexi del comitè, el delegat més ben preparat, el més ben vestit (amb desfilada inclosa)... Miressis on miressis la gent somreia tot aportant la seva opinió. I és que els diplomàtics també saben parlar de temes... com dir-ho, no tan “transcendentals”.

Aquell dia sopàvem allà, algun panet amb mantega i embotit i cap a la sala on es duria a terme la xerrada de la diplomat soirée. El cansament es respirava en l'aire, i tot i que la política exterior d'Estats Units i les diferents doctrines com la de Nixon o la d'Eisnhower podien ésser força interessants, aquí i allà veies gent que amb prou feines es mantenia desperta: ulls tancats, cap cot, rostre recolzat a l'espatlla del company... Amb tot, hi hagué delegats que participaren activament plantejant preguntes d'allò més interessants.

Marta Serra





Crònica des de Munog - 20 d'octubre - Per Guillem Gutiérrez

SEGON DIA DE SESSIÓ FORMAL 

ABANS DE LA GRAN FESTA

Aquest va ser un dia peculiar entre els més peculiars. Qui s'imagina treballar intensament els complexos aspectes d'una sessió formal de MUNOG en ple diumenge? Qui es pot creure que la majoria de delegats van celebrar una festa oficial ideada per l'organització de MUNOG? I, fins i tot, qui podria pensar que va haver-hi algunes professores que van passar-ho com mai entre tant jovent? Doncs això i molt més és el que ens vàrem trobar en aquest transcorregut dia.
Insòlitament per a alguns, el diumenge va començar al voltant de les 7 del matí, quan els delegats ens vam haver de llevar i preparar-nos pel dia que vindria. Després d'anar amunt i avall amb l'extensa xarxa de trens de la zona de Stuttgart, vam arribar al Goldberg Gymnasium, on es podia respirar la tensió a l'ambient.
Un cop vam entrar als nostres respectius comitès vam transformar-nos en delegats de les nostres nacions per tal de discutir els diferents temes de debat des d'una perspectiva objectiva. Cada comitè va desenvolupar els temes a diferents velocitats, és a dir, a cada sala els 2 temes proposats es van desenvolupar amb temps diferents.
Tot i això, al segon dia de sessions es van definir les trajectòries dels diferents comitès i les resolucions dels primers temes ja començaven a estar enllestides, donant pas al següent tema a tractar. Malauradament, o no, alguns comitès es van veure sobrepassats amb els primers temes, fent que no fos possible començar el segon. Aquest és el cas, per exemple, del Security Council (Consell de Seguretat), on el tema del Syrian Conflict (el Conflicte Sirià) i la seva extensió van provocar una total dedicació en aquest assumpte. En aquest cas els delegats van aprofundir molt en la matèria degut a la primordial importància d'aquest comitè i les repercussions que aquest té al món fins poder arribar a una resolució conjunta.
Una vegada aquesta intensa feina va acabar (interrompuda per l'hora de dinar i els divertits "Points of entertainment") vam dirigir-nos cap a la festa oficial de MUNOG, gairebé sense un minut de descans. La festa es localitzava a una immensa nau industrial a la localitat de Böblingen que, aparentment, era utilitzat per celebrar festes. La sorpresa va venir quan vam entrar en aquell espai gegantí: era un "chiqui-park"!
Però amb aquell ambient... de chiqui-park no en tenia res. Els delegats festivaven les experiències entre la musica d'un DJ convidat per a l'ocasió on la tradicional cervesa alemanya era la beguda preferida dels convidats al esdeveniment.
La dada curiosa de la nit va ser la participació d'algunes professores a la festa, ballant i donant-ho com si fos l'últim dia. Dues professores d'una escola francesa es camuflaven entre els joves i no hi havia ningú que les parés. Això sí que és portar MUNOG a les venes!
En resum, el diumenge dia 20 d'octubre va ser un dia memorable tant pels progressos del propi model de Nacions Unides com per la diversió i la joia que ens van proporcionar els organitzadors de la festa. Podríem dir que va ser un dia total en tots els seus aspectes!
GUILLEM GUTIÉRREZ DANTÍ



Crònica des de Munog - 19 d'octubre - Per Max Serra

El primer dia en comitès
El tercer dia a Stuttgart es presenta molt emocionant. Avui s'inicia el treball en comitès; les diverses delegacions es reuniran als comitès corresponents on s'iniciaran debats molt diferents als que ens esperàvem, descobrirem el complex sistema que envolta qualsevol decisió i per sobre de tot descobrirem la importància del treball en equip.
Els diferents temes que es tracten al llarg d'aquest Model de les Nacions Unides són tots temes d'actualitat, i les delegacions que estan representades als diferents comitès han estat triades de tal manera que tinguin alguna cosa que aportar sobre la qüestió.
Ja de bon començament els delegats amb més experiència i més ben preparats es fan notar per sobre dels que són nous. I és pel fet de no voler ser tatxat d'incompetent que el primer dia un acaba intervenint i s'adona que tampoc és per tant i poc a poc guanyes confiança en tu mateix i tot esdevé més fàcil. Però el gruix de la feina no està en tot el seguit de discursos de posicionament, ni a les preguntes dels delegats a l'orador, quan un es fa notar com a bon delegat i on pot realment aconseguir allò que més afavoreixi al país que representa és durant el “lobbying”. I no és per treure valor als discursos de posicionament ni a qualsevol altre, però en l'àmbit polític es parla molt i es fa poc, i la diferència la marquen els que tot i no parlar tant, fan.
Els diferents comitès representats i tractats al llarg del MUNOG 2013 són:
  • Measures to Provide Technological Innovation for Development in Africa
  • Measures to Make MNCs (Multi-National-Companies) Responsible for
    Sustainable, Humane and Environmentally-Conscious Action
EUC(European Union Council)
  • Measures to Provide Job Opportunities for Youth Considering the Financial
    Crisis
  • The Protection of the EU against Terrorist Attacks with Special Emphasis
    on Islamists and other Religious Extremists
HRC(Human Rights Council)
  • Mapping Proposals to Achieve Compatibility between Islamic Law and
    Fundamental Human Rights
  • Measures against Illegal Organ Trade
HSC(Historical Security Council)
  • Yugoslavia 1991 – a European State before Its Decay. Measures to
    Ensure Peaceful Co-Existence for the Ethnicities Involved
  • The Six-Day War 1967 – The War in the Middle East between Israel and
    the Arabic Countries
ICJ(International Court of Justice)
  • Motion from the Republics of Cuba, Venezuela and Nicaragua to Close the
    Prison Camp Guantanamo on Cuba
  • Mitigating the Water Conflict in Central Asia: Uzbekistan versus Kirghizia
IAEA(International Atomic Energy Agency)
  • Establishment of a Nuclear Weapon-Free Zone in the Middle East
  • The Implementation of the NPT (Nuclear Non-Proliferation-Treaty) for the
    Non-Supporters of this Treaty
SC(Security Council)
  • The Syrian Conflict
  • Measures to Ensure the Protection of Human Rights in Cases of Unrest in Turkey
UNFCCC(United Nations Framework Convention on Climate Change)
  • The Issue of a New Legally Binding Climate Agreement 2015 – Setting up
    Targets, Actions and Commitments
  • Measures to Counteract the Flooding of Whole Islands or Coastal States
    Caused by Rising Sea-Levels
UNESCO(The United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization)
  • Combating Discrimination and Violence Against Persons Based on
    Religion or Belief
  • Ensuring Freedom of Expression and Journalism in the Digital Age
WHO(World Health Organisation)
  • Measures to Reduce the Risk of Pathogenic Organism Transmission from
    Animals through Food
  • The Role of Family Planning Regarding Poverty Reduction, Paying Special
    Attention to Health Care and the Status of Women





Crònica des de Munog - 18 d'octubre - Per Carlota Collados

Model United Nations of Goldberg 


Avui ha estat el dia en què tots hem estat realment conscients del que estem formant part: un simulacre que emula la construcció d'un món millor, un lloc més just on viure.

Des de ben aviat que tot ha estat ben diferent a la nostra rutina: al llevar-nos, ens hem posat la roba formal i ens hem arreglat seguint les estrictes normes de protocol, que dicten una sèrie de consignes que ningú pot ometre.

Al arribar al Goldberg Gymnasium de Sindelfingen ens hem quedat tots bocabadats: impressiona molt veure centenars de persones extremadament ben vestides, comportant-se amb molta diplomàcia!

Al haver fet el registre i haver obtingut les nostres acreditacions, que ens designen com a autèntics delegats i ambaixadors, ens hem dirigit a la Opening Ceremony: la primera presa de contacte de tots els països, on la Secretària General ha inaugurat l'esdeveniment i ha donat pas als discursos dels ambaixadors més destacats. En aquest moment ja s'han pogut veure les primeres discrepàncies entre alguns estats: els EUA i Cuba han protagonitzat el primer enfrontament, seguit de l'abandonament de la sala per part dels britànics i dels nord-americans al començar el discurs d'Iraq. Tot i això, durant l'assemblea també hi ha hagut lloc pels moments més curiosos; com el discurs en hebreu de l'ambaixador d'Israel, que ha estat traduït de manera simultània per a la resta de delegats.
Havent acabat l'acte, tots els delegats ens hem dirigit als nostres comitès. Allà, hem conegut els presidents que s'encarregaran de moderar els debats i els discursos, de la mateixa manera que ens han fet un recordatori del protocol que cal seguir i del funcionament dels consells.

Les nostres delegacions (Argentina, Dinamarca i Suècia) tenen representació als següents comitès: ECOSOC (Economic ans Social Council) , EUC (European Union Council) , SC (Security Council) , HRC (Human Rights Council) , UNFCCC (United Nations Framework Convention on Climate Change) i WHO (World Health Organization).

Al acabar aquesta breu reunió, ens hem disposat a fer una activitat anomenada “Exploring Stuttgart”, en la què hem anat a visitar el museu de la cèlebre marca automobilística Mercedes-Benz. Allà, hem pogut conèixer la història de l'automòbil, així com el naixement i el desenvolupament de la marca i la importància que té a nivell internacional.

Més tard, hem tornat a casa de les respectives famílies d'acollida. Alguns dels delegats han anat al Brauhaus, típic local alemany especialitzat en menjars de la zona i en l'elaboració de cervesa; mentre que uns altres no han sortit per tal de descansar de cara a demà.

Amb tot, el dia d'avui ha estat ple d'emocions i noves sensacions que ens han donat un petit tast de la gran experiència que viurem a partir de demà, on ens haurem de posar a la pell dels diplomàtics per intentar solucionar alguns dels problemes que pertorben el benestar mundial.

Carlota Collados Ponsdomènech

Ambaixadora de Suècia.


dijous, 14 de novembre de 2013

Crònica des de Munog - 17 d'octubre - Per Laia Nogueras

MUNOG
El passat 17 d'Octubre, vuit alumnes de 2n de Batxillerat vam emprendre el viatge, que tan esperàvem, cap a Alemanya. En motiu del que molts heu sentit a parlar alguna vegada a l'escola, MUNOG. La pregunta, però, és: En què consisteix MUNOG? Què és fa? Com és fa? És seriós? És difícil?. Bé no us preocupeu, tots els vostres dubtes quedaran resposts en aquest blog, on cadascú de nosaltres explicarà una mica que vam fer cada dia, quines eren les nostres obligacions i com era la vida allà. Però abans de tot és important que entengueu bé de què estem parlant.

MUNOG (Model of United Nations of Godberg) és, com diu el nom, una simulació de les Nacions Unides reals a Golberg, Alemanya. Aquest però tan sols és un de les moltes simulacions que és duen a terme arreu del món, totes amb la mateixa finalitat, adoptar durant tres o quatre dies el rol d'un membre de la ONU. El projecte en general s'anomena MUN, depenent de la ciutat on té lloc, aquest pren un nom diferent per exemple: BIMUN (Budapest).

Totes les escoles participants, representen dos o tres països, (Dinamarca, Suècia i Argentina) és el cas del nostre centre. Cada país està format per tres o quatre alumnes dels quals un n'és l'ambaixador i la resta són els delegats. Cada estudiant té assignat un comitè, en funció del país que representa. Cada comitè està format entre 15 i 25 delegats. No és possible que hi hagin dos delegats d'una mateixa regió en un mateix comitè.

La feina principal de cada alumne és adoptar la posició del país que representa i tenint en compte la seva legislatura i cultura, decidir i presentar solucions als temes discutits durant les sessions de debat.

Dels quatre dies d'estància al projecte, tres, són dies de debat on tots els països presenten les seves propostes en vers les problemàtiques dels temes escollits per debatre i mitjançant discursos defensen les seves idees i intenten que els delegats dels altres països els donin suport. Evidentment això és molt complicat ja que existeix una gran controvèrsia entre vàries regions del món. És per això que tot i portar molta feina, el projecte en sí, és molt divertit i entretingut, ja que moltes vegades pots apreciar conflictes entre països, discussions entre delegats i fins i tot declaracions de guerres entre diversos estats per manifestar el desacord en el tòpic discutit.

Tot aquest espectacle, del qual hem tingut la sort de formar part, té lloc al Goldberg Gymnasium, un institut de la mateixa zona.

Deixant de banda totes les formalitats, MUNOG és una gran experiència, no sols pel fet de poder posar-te en el paper d'un diplomàtic real sinó per tenir l'oportunitat de conèixer gent d'arreu del món i de fer amistat amb ells.

Sense cap mena de dubte recomanem, a tothom qui hi estigui interessat, formar part d'aquest gran projecte. Que cataloguem indiscutiblement com a una experiència única.

Laia Nogueras