divendres, 15 de novembre de 2013

Crònica des de Munog - 21 d'octubre - Per Marta Serra

Quina nit la d'aquell dia!

Cansats de la festa de la nit anterior, ens enfrontàvem a un dia de treball intens, davant nostre s'alçaven 8 hores de discursos, suggeriments, rèpliques argumentades i decisions, a ser possible, coherents. Al final del dia havíem de tenir les dues resolucions acabades i molts comitès encara no havien començat a parlar de la segona.

Així doncs, quin remei: un bon esmorzar i a treballar!

Aixeca el cartellet amb el nom del teu país, puja a la tarima, agafa el micro i amb veu forta i clara explica la teva posició. Exposa les idees bàsiques, que els delegats sàpiguen què defenses. Escolta els altres discursos i analitza'ls, mira qui comparteix la teva postura i envia les notes necessàries en busca de suport. Planteja preguntes si ho veus convenient, demostra que tens interès. I a l'hora de la reunió informal, espavila't! Que la resolució amb més països a favor contingui les teves propostes i si pot ser, sigues-ne el seu màxim representant. A les 12 i ben puntual, ha d'estar entregada als presidents del comitè, a la tarda se'n discutiran les clàusules i es procedirà amb la votació.

Amb les presses la resolució era incoherent, així que havent dinat tocà aportar-ne una de nova que s'anà construint poc a poc entre tots, discutida en veu alta, no hi havia temps per formalitats. A les quatre tot estigué enllestit amb l'alleujament i la satisfacció de la feina acabada i ben feta, uns sentiments que es demostraren amb un fort i llarg aplaudiment.

Els presidents, conscients que tots estàvem ja farts i cansats, decidiren proposar diferents points of entertainment, per relaxar una mica l'ambient, per treure la pressió que tots havíem anat acumulant, activitats que es realitzaren entre riures: està clar que el ball hongarès no fa per a nosaltres! Seguidament es feren votacions sobre la noia més sexi del comitè, el delegat més ben preparat, el més ben vestit (amb desfilada inclosa)... Miressis on miressis la gent somreia tot aportant la seva opinió. I és que els diplomàtics també saben parlar de temes... com dir-ho, no tan “transcendentals”.

Aquell dia sopàvem allà, algun panet amb mantega i embotit i cap a la sala on es duria a terme la xerrada de la diplomat soirée. El cansament es respirava en l'aire, i tot i que la política exterior d'Estats Units i les diferents doctrines com la de Nixon o la d'Eisnhower podien ésser força interessants, aquí i allà veies gent que amb prou feines es mantenia desperta: ulls tancats, cap cot, rostre recolzat a l'espatlla del company... Amb tot, hi hagué delegats que participaren activament plantejant preguntes d'allò més interessants.

Marta Serra





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada