divendres, 15 de novembre de 2013

Crònica des de Munog - 22 d'octubre - Per Queralt Barbany

Això ja s'acaba

Ens trobem a la recta final. Després de passar tres dies reunits per comitès, ha arribat el dia i l'hora de mostrar la feina feta a l'Assemblea General. Les noranta-quatre delegacions ens endinsem al mar de cadires de la sala d'actes per buscar la nostra cadira. Mentrestant, les tres “chairs” es preparen per moderar la llarga sessió de quatre hores que ens espera (amb un “break” al mig). Avui s'exposarà una resolució aprovada a cada comitè (10 en total) i se'n votaran dues: la del Human Rights Council i la del World Health Organization. S'aixeca la sessió.

Quin embolic! El problema més gran que tenim és la manca de temps. Tothom vol parlar i fer el seu discurs i s'han de posar límits. La sessió ha començat tranquil·la però al cap de poc ja han arribat els aldarulls i l'expressió “order in the house, please” no s'ha deixat de repetir, perquè en el món hi ha cultures i idees molt diverses i això causa opinions contràries.

La primera resolució a votar (WHO) s'ha aprovat amb gran majoria. El tòpic era: The role of Family Planning Regarding Poverty Reduction, Paying Special Attention to Health Care and the Status of Women. Japó n'era el portaveu i la discussió principal l'ha tingut amb la delegació de la Ciutat del Vaticà perquè la resolució es basava en temes de sexualitat i mètodes anticonceptius, entre altres. La segona, que pretenia buscar la compatibilitat amb la llei islàmica ha patit més. Ha estat proposada per l'Índia i ha causat més enfrontaments com a conseqüència de la complexitat del tema. La crítica més forta ha vingut de la delegació estatunidenca. Ha acusat a la resolució d'anar contra la carta de les Nacions Unides, la qual ha d'estar per sobre qualsevol decisió i resolució. A part d'aquestes dues que s'han votat les altres han causat més o menys debat. Caldria destacar també la delegació de United Kindom, ja que tres de les deu resolucions han estat seves.

Després de dinar amb dos torns teníem més de dues hores de descans però els de la Vall del Tenes hem aprofitat per assajar. A les set ha començat la cerimònia de clausura en la qual hi ha hagut vuit actuacions artístiques. Ballarins, cantaires, músics i més han omplert l'escenari amb cultures de tots colors. S'han ballat danses irlandeses i d'Ucraïna, i també els de Taiwan ens han deixat amb la boca oberta després d'oferir-nos un ball. Seguint amb música, unes noies de Rússia han cantat com tots els catalans, que ens hem unit per cantar Llença't. Catalunya ha quedat ben representada perquè també i ha hagut castells. I la nostra actuació. Ens hem basat en Pau Casals i el cant dels ocells (himne de les Nacions Unides) per relacionar el nostre país amb l'organització internacional. I sabeu què? Doncs resulta que avui mateix, pràcticament a la mateixa hora s'estava representant a casa nostra el quarantè aniversari de la mort del músic.

El conjunt d'actuacions s'ha anat intercalant amb intervencions dels “chairs” de cada comitè. L'última d'elles l'ha fet el mateix presentador just abans del darrer discurs de la Secretaria General del Model of United Nations of Goldberg 2013 que donat per acabada l'experiència oficialment.

Queralt Barbany


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada